Correccions i matisos (Biologia)
Índex: BIOLOGIA 1 BATXILLERAT
Errates, incoherències i matisos detectats en llegir el llibre (paginació del llibre imprès). Útil per no aprendre dades incorrectes i com a material d'aula (esperit crític).
Els mètodes de la ciència
- p. 8 — El text remet a l'esquema del mètode científic «de la pàgina 6», però l'esquema és a la p. 8.
Unitat 1 - Les molècules de la vida
- p. 21 — Matís: el límit de «més de 100 aminoàcids» per parlar de proteïna és convencional; molts textos el situen al voltant de 50 aminoàcids (≈5 000-10 000 Da).
- p. 31 — La científica britànica apareix com a «Dorothy Cowford/Crowford»: el nom correcte és Dorothy Crowfoot Hodgkin (Nobel de Química 1964).
- p. 35 — La imatge del «plat saludable» de l'Atreveix-te conserva els rètols en castellà dins un llibre en català.
Unitat 2 - La cèl·lula, unitat bàsica de la vida
- p. 38 — Les investigadores de l'escola de Cajal s'anomenen Laura Forster (no «Laura Foster») i Manuela Serra.
- p. 38 — La línia del temps situa en 1881 la demostració de Cajal que les neurones són cèl·lules individuals; els seus treballs clau sobre la independència neuronal són de 1888-1891 (Nobel el 1906).
- p. 39 — Unitat del coeficient de sedimentació: 1 S = 10⁻¹³ s (el signe negatiu de l'exponent s'ha perdut a l'imprès: «10–13»).
- p. 42 — El model de mosaic fluid (1972) és de Singer i Nicolson (Garth L. Nicolson), no «Nicholson».
- p. 51 — La biòloga apareix una vegada com a «Lyn Margulis»: el nom és Lynn Margulis.
- p. 52 — La xarxa proteica que reforça l'embolcall nuclear per dins és la làmina nuclear (làmines), no «làmina basal», terme reservat a la matriu extracel·lular sota els epitelis.
Unitat 3 - Les funcions cel·lulars
- p. 70 — L'esquema de la respiració dona 28 ATP a la cadena respiratòria i el text un total de 30 ATP per glucosa: els valors actuals oscil·len entre ~30 i 32 ATP segons la llançadora del NADH citosòlic.
- p. 72 — El llevat s'escriu Saccharomyces cerevisiae (el llibre: «Sacharomyces cerevisae»).
- p. 72 — A l'esquema de la fermentació làctica l'enzim s'etiqueta «piruvat deshidrogenasa»: l'enzim que redueix el piruvat a lactat és la lactat deshidrogenasa.
- p. 77 — A l'anafase «es dupliquen els centròmers»: el centròmer ja es va replicar a la fase S; el que passa a l'anafase és que es degraden les cohesines i les cromàtides germanes se separen.
- p. 79 — A l'anafase II es parla de «cromàtides homòlogues»: són cromàtides germanes (no idèntiques a causa de la recombinació).
- p. 83 — La planta aquàtica és Elodea canadensis (el llibre: «canadiensis»).
Unitat 4 - Origen i diversitat dels éssers vius
- p. 84 — El peix del coral·ligen és Anthias anthias (el llibre: «Anthias antias»).
- p. 86 — La definició de vida de la NASA és de Gerald F. Joyce (el llibre: «Jerry Joyce», forma col·loquial del nom).
- p. 89 — Contradicció interna: primer s'afirma que les primeres cèl·lules eren quimioheteròtrofes anaeròbies i, dues línies després, que «les primeres cèl·lules que van sorgir eren autòtrofes quimiosintètiques». La hipòtesi clàssica és l'heteròtrofa (tot i que la quimioautotròfica a les fonts hidrotermals també té defensors).
- p. 93 — Els tres dominis de Carl Woese es van proposar formalment el 1990 (Woese, Kandler i Wheelis); el 1977 Woese i Fox van descobrir que els arqueus eren un llinatge a part. A més, el nom apareix una vegada com a «Karl Woese».
- p. 99 — Els colors de les algues no es deuen a «clorofil·les, carotens i xantofil·les que donen coloracions verdes, vermelles i brunes»: el vermell dels rodòfits el dona la ficoeritrina i el bru dels feòfits la fucoxantina (una xantofil·la).
- p. 101 — De nou «Sacharomyces cerevisae» a la taula de fongs: Saccharomyces cerevisiae.
- p. 108 — Les activitats finals 3-6 contenen text en castellà (bloc «Coopera y aprende», ratites de l'hemisferi sud…) barrejat amb el català: error de maquetació.
Unitat 5 - La nutrició de les plantes
- p. 113 — Concordança: «la dels molses», «Els molses» → les molses (femení).
- p. 116 — Estructura secundària de l'arrel: el llibre diu que el càmbium vascular genera floema secundari cap a l'interior i xilema secundari cap a l'exterior. És al revés: el xilema secundari es forma cap a dins i el floema secundari cap a fora.
- p. 119 — Entre els mecanismes d'ascens de la saba s'esmenta la «cohesió radicular»: ha de dir pressió radicular.
- p. 120 — Matís: la xifra de «49 tones de CO₂ anuals» del pi blanc s'ha d'entendre per hectàrea de pineda (o per a una massa forestal), no per arbre.
Unitat 6 - La nutrició en els animals
- p. 129 — El cognom de l'autor citat apareix com a «Lurueña» i, a la referència, com a «Lureña»: és Miguel Ángel Lurueña.
- p. 135 — El bacteri és Helicobacter pylori (el llibre: «Helicobater»).
- p. 147 — «Del control del ritme cardíac se n'encarrega la medul·la espinal»: el centre cardioregulador és al bulb raquidi (tronc de l'encèfal), que actua a través del sistema nerviós autònom (simpàtic i vague).
- p. 147 — «La contracció cardíaca s'inicia simultàniament a l'àpex dels ventricles i es distribueix cap a les aurícules»: és al revés. L'impuls neix al nòdul sinusal (sinoauricular) de l'aurícula dreta, contrau les aurícules, passa pel nòdul auriculoventricular i el feix de His i, després, els ventricles es contrauen des de l'àpex cap amunt.
Unitat 7 - Els ecosistemes
- p. 168 — A la taula de regressions, els incendis provoquen «predomini d'espècies estables que necessiten medis poc canviants i expansió d'espècies oportunistes»: és una contradicció; ha de dir pèrdua de les espècies estables i expansió de les oportunistes i piròfites.
- p. 172 — La regió boreoalpina de Catalunya no comença «per sobre dels 1 200 m»: el pis subalpí se situa aproximadament entre 1 600 i 2 300 m i l'alpí per sobre dels ~2 300 m.
- p. 175 — Remet a «la unitat 16» per a les alternatives davant el canvi climàtic, però el llibre només té 14 unitats: és la Unitat 14.
- p. 175 — Matís: l'escalfament de «1,1 °C» respecte al període preindustrial és una xifra de principis de la dècada de 2020; les estimacions recents el situen ja al voltant d'1,3-1,5 °C.