#Aula #Biologia #UNITAT08

Unitat: Unitat 8 - La relació en els animals

Qüestions de repàs

1. Descriu l'esquema estímul-resposta amb l'exemple de retirar la mà d'una olla calenta. Per què és un arc reflex?
2. Compara la coordinació nerviosa i l'hormonal (velocitat, durada, missatger, abast).
3. Dibuixa una neurona i indica'n les parts. Quina funció té la mielina?
4. Explica com es produeix el potencial d'acció (paper del Na⁺ i del K⁺).
5. Què passa en una sinapsi química? Per què l'impuls només va en un sentit?
6. Ordena, segons la complexitat del sistema nerviós: pop, hidra, planària, esponja, abella, gat.
7. Què és la cefalització? Amb quin tipus de simetria i de vida es relaciona?
8. Posa un exemple de receptor de cada tipus (foto-, mecano-, quimio-, termoreceptor).
9. Per què l'ull del pop i el dels vertebrats es consideren un cas de convergència evolutiva?
10. Explica la regulació de la glucèmia per la insulina i el glucagó.
11. Què és la retroalimentació negativa? Posa un exemple.
12. Quina hormona controla la metamorfosi en els amfibis? I en els insectes?
13. Explica la contracció muscular amb el model del lliscament dels filaments.
14. Compara els tres tipus d'esquelet i posa un exemple de cada.

Solucions breus (obre-les després d'intentar-ho)

1. Estímul (calor) → termoreceptors i nociceptors de la pell → neurona sensitiva → medul·la espinal → neurona motora → músculs que retiren la mà. És un arc reflex perquè és ràpid, involuntari i el coordina la medul·la (el cervell se n'assabenta després).
2. Nerviós: impulsos elèctrics i neurotransmissors, molt ràpid, breu, localitzat. Endocrí: hormones per la sang, lent, durador, difús.
3. Soma, dendrites, axó, botons terminals. La mielina aïlla l'axó i fa que l'impuls salti de node a node (més velocitat).
4. Un estímul prou fort obre canals de Na⁺: entra Na⁺ i l'interior es fa positiu (despolarització). Després surt K⁺ i torna a ser negatiu (repolarització); la bomba Na⁺/K⁺ restableix les concentracions.
5. L'impuls allibera neurotransmissors que travessen l'espai sinàptic i s'uneixen a receptors de la cèl·lula següent. Només el botó terminal té vesícules i només la postsinàptica té receptors.
6. Esponja (sense) < hidra (xarxa difusa) < planària (ganglis cerebroides) < abella (cadena ganglionar) < pop (cervell de ganglis fusionats) < gat (encèfal de vertebrat).
7. Concentració de neurones i òrgans dels sentits al cap. Es relaciona amb la simetria bilateral i el desplaçament actiu cap endavant.
8. Foto: retina. Mecano: timpà, línia lateral. Quimio: papil·les gustatives, antenes. Termo: pell, fosseta loreal.
9. Tenen una estructura semblant (cristal·lí, retina) però han evolucionat independentment en llinatges llunyans, per pressions selectives semblants.
10. Glucosa alta → insulina (pàncrees) → les cèl·lules capten glucosa i el fetge la guarda com a glicogen. Glucosa baixa → glucagó → el fetge allibera glucosa.
11. Una hormona inhibeix la seva pròpia producció quan arriba a un nivell alt (tiroxina alta → menys TSH).
12. Amfibis: tiroxina. Insectes: ecdisona (muda) i hormona juvenil.
13. En arribar l'impuls s'allibera Ca²⁺; la miosina s'uneix a l'actina i, gastant ATP, fa lliscar els filaments d'actina cap al centre del sarcòmer, que s'escurça.
14. Hidrostàtic (cuc de terra), exosquelet (insecte), endosquelet (vertebrat).

Pràctiques

• Mesura del temps de reacció (atrapar un regle que cau) i efecte de la distracció o de la cafeïna.
• Observació de la taca cega i de la sensibilitat tàctil de diferents zones de la pell (compàs de dues puntes).
• Dissecció d'un ull de xai o d'un encèfal (material de carnisseria).