Unitat: Unitat 10 - La reproducció en animals i plantes

Qüestions de repàs

Compara la reproducció asexual i la sexual (progenitors, variabilitat, rapidesa, quan és avantatjosa cadascuna).
Posa un exemple de bipartició, gemmació, fragmentació i multiplicació vegetativa.
Per què la reproducció sexual té tanta importància evolutiva?
Explica els tres tipus de cicle biològic segons on es fa la meiosi.
En una falguera, quina és la generació dominant? I en una molsa?
Per què la fecundació interna i l'ou amniòtic van ser claus per colonitzar el medi terrestre?
Classifica: gallina, vaca, escurçó, granota, tauró martell (ovípar, ovovivípar, vivípar).
Dibuixa una flor i indica'n les parts masculines i femenines.
Quines característiques té una flor pol·linitzada pel vent? I una pol·linitzada per insectes?
Explica la doble fecundació. Quina dotació cromosòmica tenen l'embrió i l'endosperma?
D'on provenen la llavor i el fruit?
Per què la desaparició de les abelles seria un problema per a l'agricultura?

Solucions breus (obre-les després d'intentar-ho)

Asexual: un progenitor, descendents idèntics, ràpida; útil en medis estables. Sexual: dos gàmetes, descendents diferents, més lenta; útil en medis canviants.
Bipartició: bacteri, ameba. Gemmació: llevat, hidra. Fragmentació: planària, estrella de mar. Vegetativa: estolons de la maduixera, tubercles de la patata.
Genera variabilitat (meiosi i fecundació) sobre la qual actua la selecció natural: les espècies s'adapten millor als canvis.
Haplont (meiosi del zigot; adults n), diplont (meiosi en formar els gàmetes; adults 2n) i diplohaplont (meiosi en formar les espores; alternança esporòfit 2n / gametòfit n).
Falguera: esporòfit. Molsa: gametòfit.
Van permetre la fecundació i el desenvolupament de l'embrió sense aigua exterior (l'ou amniòtic té el seu propi medi aquós).
Gallina: ovípar. Vaca: vivípar. Escurçó: ovovivípar. Granota: ovípar. Tauró martell: vivípar (alguns taurons són ovovivípars o ovípars).
Masculí: estams (antera i filament). Femení: pistil (estigma, estil i ovari amb òvuls). A més, sèpals i pètals.
Vent: flors petites, poc vistoses, molt pol·len lleuger. Insectes: flors vistoses, amb olor i nèctar.
Un nucli del tub pol·línic fecunda l'oosfera (embrió, 2n) i l'altre s'uneix als dos nuclis polars (endosperma, 3n).
La llavor, de l'òvul fecundat; el fruit, de la paret de l'ovari.
Moltes plantes cultivades depenen de la pol·linització per insectes per fer fruits i llavors: baixarien les collites.

Pràctiques

Dissecció d'una flor (lliri, tulipa) i observació del pol·len al microscopi.
Germinació del tub pol·línic en una solució de sucre.
Multiplicació vegetativa: esqueixos de potus, tubercles de patata, bulbs de ceba en aigua.
Observació de soros de falgueres i de càpsules de molses amb la lupa.