3.6 Regne de les plantes

Eucariotes pluricel·lulars fotoautòtrofs, amb cloroplasts, paret de cel·lulosa, teixits i òrgans. Adaptacions al medi terrestre: epidermis (evita la dessecació), arrels, tija amb teixits conductors i de suport, fulles.
Són els productors dels ecosistemes terrestres.

Grup	Teixits conductors	Llavors	Fruits	Característiques
Briòfits	No	No	No	Rizoides, cauloides i fil·loides (anàlegs, no homòlegs, d'arrels, tiges i fulles); petits; necessiten humitat; pioners. Hepàtiques, molses, antocerotes
Pteridòfits	Sí	No (espores als sorus)	No	Rizoma i frondes; aigua per a la fecundació. Falgueres, equisets (dominants al Carbonífer)
Gimnospermes	Sí	Sí, nues	No	Flors unisexuals sense calze ni corol·la; llenyoses; fulles aciculars o escamoses, perennes (pins, avets)
Angiospermes	Sí	Sí, dins l'ovari	Sí	Flors sovint hermafrodites; port herbaci, arbustiu o arbori

Briòfits = protocormòfits; pteridòfits i espermatòfits = cormòfits (arrel, tija i fulles veritables).

3.7 Regne dels animals

Eucariotes pluricel·lulars heteròtrofs, sense paret, amb teixits, òrgans i aparells; reserves de glicogen o lípids. Consumidors; reproducció sobretot sexual.

Teixits: parazous (sense teixits: porífers/esponges, amb coanòcits) · mesozous · eumetazous.
Simetria: radial (cnidaris: pòlips i meduses, amb cnidòcits urticants) o bilateral.
Celoma (cavitat corporal amb els òrgans): acelomats (platihelmints: tènies) · pseudocelomats (nematodes: Trichinella, Anisakis) · celomats.
Origen de la boca (celomats): protòstoms (el blastòpor fa la boca) i deuteròstoms (el blastòpor fa l'anus).

Anèl·lids: cos segmentat en anells; quetes (oligoquets: cuc de terra; poliquets: marins; hirudinis: sangoneres).
Mol·luscs: cos tou no segmentat, sovint amb conquilla (gasteròpodes: cargols; bivalves: cloïsses; cefalòpodes: pops i calamars).
Artròpodes: apèndixs articulats i exoesquelet de quitina (mudes). Quelicerats (aràcnids: 4 parells de potes, sense antenes) i mandibulats (miriàpodes; crustacis, 2 parells d'antenes; insectes: cap, tòrax i abdomen, 3 parells de potes, 1 parell d'antenes, generalment 2 parells d'ales — el grup més nombrós).

Equinoderms: espines, esquelet intern, larva bilateral i adult radial; sistema ambulacral exclusiu (estrelles, eriçons, holotúries, ofiures).
Cordats: notocordi (almenys en alguna fase), cordó nerviós dorsal, fissures faríngies i cua postanal. Subfílums: urocordats (ascidis), cefalocordats (amfiox) i vertebrats (columna vertebral, crani):
- Peixos cartilaginosos (condrictis) i ossis (osteïctis) → tetràpodes: amfibis → amniotes (rèptils, ocells, mamífers). Ectoterms (peixos, amfibis, rèptils) vs endoterms (ocells —plomes— i mamífers —pèl i glàndules mamàries—).
Una estrella de mar i un llop es classifiquen junts (deuteròstoms) pel desenvolupament embrionari, no per l'aspecte.

Per a l'examen

Plantes: briòfits → pteridòfits → gimnospermes → angiospermes (teixits conductors, llavors, fruits).
Animals: teixits, simetria, celoma, protòstoms vs deuteròstoms.

Unitat: Unitat 4 - Origen i diversitat dels éssers vius