Keywords: successió ecològica; successió primària; successió secundària; espècies pioneres; comunitat clímax; regressió ecològica; eutrofització; fragmentació d'hàbitats; corredor ecològic

Els ecosistemes canvien: canvis recurrents (estacionals) i direccionals (autoorganització).
Successió ecològica: evolució d'un ecosistema en el temps amb substitució d'espècies i modificació del medi.
- Primària: sobre un substrat mai colonitzat (lava, roca nua); molt lenta. Ex.: colades del volcà Tajogaite (La Palma, 2021). Etapes: bacteris i líquens (àcids que disgreguen la roca → primer sòl) → molses i herbes → arbustos → arbres.
- Secundària: després d'una pertorbació (incendi, inundació) en un lloc amb sòl i restes de vida; més ràpida.
Espècies pioneres (estrategues r): petites, creixement ràpid, vida curta, molts descendents, oportunistes vs espècies estables (estrategues K): grans, lentes, longeves, pocs descendents, especialistes.

La comunitat clímax

Etapa final de la successió, en equilibri amb el medi:
- Biodiversitat alta i relacions complexes; sòl ben desenvolupat.
- Predominen les espècies estables.
- Biomassa màxima, però productivitat baixa (la respiració augmenta amb la biomassa i la PN/B baixa).

Regressions

Regressió: l'ecosistema perd l'equilibri i retrocedeix a etapes anteriors: menys biomassa, menys biodiversitat (es perden espècies estables) i menys resiliència.
Causes naturals (erupcions) o antròpiques:
- Desforestació (erosió, pèrdua de fertilitat; selves tropicals → matollars).
- Substitució de boscos autòctons per plantacions (pins a la Garrotxa).
- Incendis (pèrdua de sòl, desertificació; expansió d'espècies oportunistes i piròfites).
- Urbanització i infraestructures → fragmentació d'hàbitats (solució: corredors ecològics).
- Boscos → agricultura intensiva (Plana de Vic; agricultura regenerativa com a resposta).
- Eutrofització: excés de N i P → proliferació d'algues → en morir es descomponen i consumeixen l'O₂ → anòxia i mortaldat de peixos.
Restauració: connectar les rouredes del Parc Nou i la Moixina (Olot).
Adaptacions al foc: surera (rebrota de gemmes sota l'escorça), alzina (rebrota d'arrel), bruc (lignotubercle), pins mediterranis (pinyes que s'obren amb el foc).

Per a l'examen

Successió primària (sense sòl) vs secundària (amb sòl); comunitat clímax: màxima biomassa i diversitat.

Unitat: Unitat 7 - Els ecosistemes