#PAU #Biologia #UNITAT04

Keywords: 4.7 - La història de la vida a la Terra i les teories evolutives; 4.2 - Les categories taxonòmiques

PAU 2025 (Biologia de 2n) · convocatòria extraordinària (setembre) · Sèrie 3 · Exercici 3 · Unitats de 1r: 4 · índex PAU

Exercici de selectivitat de 2n. Amb el temari de 1r pots fer els apartats marcats amb ⭐ (a, b); la resta et servirà l'any vinent.
Enunciat resumit

La paleogenòmica estudia ADN de fòssils. Els humans moderns no africans tenen un 2-2,5 % de seqüències d'origen neandertal i els d'Oceania un 4,5 % de denissovà: els tres grups van coexistir i es van encreuar. Els humans moderns, sortits de l'Àfrica, van arribar a territoris on els altres ja vivien. L'ADN de neandertals i denissovans mostra moltes mutacions deletèries en homozigosi per endogàmia. L'ADN fòssil rarament supera els 0,5 milions d'anys, però algunes proteïnes es conserven més de 2 Ma (paleoproteòmica).

a) ⭐ És correcte dir que són tres espècies diferents segons el concepte biològic d'espècie?

Solució a)

No: una espècie biològica és un conjunt de poblacions que es poden reproduir entre si i tenir descendència fèrtil. La presència de gens neandertals i denissovans en humans actuals demostra que es van encreuar amb descendents fèrtils: segons aquest criteri, serien una sola espècie (o subespècies).

b) ⭐ Quin avantatge va donar als humans moderns l'encreuament amb neandertals i denissovans?

Solució b)

Els descendents van adquirir al·lels ja adaptats a les condicions d'Europa i Àsia (fred, altitud, patògens locals), perquè aquelles poblacions hi vivien des de feia molt de temps. Exemple real: una variant del gen EPAS1 d'origen denissovà ajuda els tibetans a viure en altitud.

c) Què és l'endogàmia i per què augmenta els homozigots per mutacions deletèries?

Solució c)

Endogàmia: reproducció entre parents o dins d'un grup molt petit. Com que els parents comparteixen al·lels, és més probable que dos portadors del mateix al·lel recessiu s'aparellin → augmenten els homozigots recessius i es manifesten les malalties.

d) Proporcions de la descendència de dos neandertals sans heterozigots per un gen autosòmic d'alteracions esquelètiques.

Solució d)

A (normal) > a. P: Aa × Aa. Genotips: ¼ AA, ½ Aa, ¼ aa. Fenotips: ¾ normals, ¼ amb alteracions. (Si se suposa que els aa moren, entre els supervivents: ⅓ AA, ⅔ Aa, tots normals.)

e) Com es pot deduir la seqüència d'un gen a partir d'una proteïna fòssil?

Solució e)

  1. Seqüenciar la proteïna: conèixer els aminoàcids i el seu ordre.
  2. Amb el codi genètic, deduir els codons de l'ARNm (com que el codi és degenerat, només es coneixen les seqüències possibles).
  3. Per complementarietat de bases, deduir la seqüència d'ADN del gen.
Clau per a l'examen

Concepte biològic d'espècie = encreuament + descendència fèrtil. Endogàmia → més homozigosi, no més mutacions.


Temari relacionat

Built with LogoFlowershow